Escaquejant Escaquejant
Escaquejant
 
FAQ :: Buscar :: Llista de Membres :: Grups d'Usuaris :: Registrar-se
Perfil :: Inicia una sessió per veure els teus missatges privats :: Iniciar Sessió (amb usuari/password d'escaquejant.com)

El problema més difícil del món

 
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de Escaquejant -> Relats
Veure tema anterior :: Veure tema següent  
Autor Missatge
llpages



Registrat: 13 Des 2005
Missatges: 302

MissatgePublicat: Dj Gen 28, 2010 5:26 am    Assumpte: El problema més difícil del món Respondre citant

Diuen que els animals no tenen la capacitat de riure, però si aquell gos xihuahua es va pixar sobre el taló excessiu de la caríssima sabata Manolo Blahnik és perquè ja no es podia aguantar més del ridícul que estava fent la seva emperifollada mestressa. Com podia ser que en una societat del primer món, acostumada a una abundància obscena, es fes cua per una vulgar bossa de te? Efectivament, una gentada s’aglomerava davant dels taulells de les selectes botigues on venien un te que, segons corria el rumor, era exquisit; és més, l’aparell comercialitzat que el preparava era l’únic que aconseguia el miracle de generar un aroma i un gust sublims, ja fos te verd o de roca o del que vulgueu. La cadena Tepresso (pronuncieu la primera vocal com si fos neutra, sense que el que us suggereixi la paraula tingui res a veure amb l’impacte social que havia provocat, o sí...) s’havia introduït tan ràpidament en la societat chic que era el nou paradigma d’allò més cool. Per a aquesta font inesgotable d’inspiració d’en Jordi Labanda, aquell te puturrú de fuà era un nou element de distinció que feia que la cursa per assolir el mateix estatus selecte que el veí, ja posseïdor de la màquina Tepresso, hagués agafat unes velocitats de vertigen. I en aquelles dates, vigília de Reis, amb àpats familiars en marxa, poder mostrar la nova adquisició casolana era una manera ostensible de posar de manifest que la galopant crisi econòmica passava de puntetes per aquella taula, en un exemple més de la hipocresia de la condició humana.
Per evitar l’avorriment de tanta estona fent cua, els responsables de la cadena Tepresso s’havien enginyat un seguit d’activitats pensades per apaivagar la impaciència del sofert client: degustació de nous tes, jocs de màgia improvisats davant dels compradors més allunyats del taulell, consellers dels consumidors in situ per acabar de decidir els tipus de te a escollir, entre d’altres recursos. Tot plegat, per distreure el cervell del pensament generalitzat de que s’està fent el préssec esperant massa estona per a comprar un trista bosseta de te a l’abast a qualsevol prestatgeria de supermercat de barri. I com que no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure, les neurones col•lectives també es deuen bloquejar si un es pren la molèstia de calcular el preu del quilo del te de moda, de lo glaçades que queden en veure el resultat final en aplicar una senzilla regla de tres.
Però si fora de les botigues les cues eren el paisatge habitual, a dins d’aquestes l’enrenou no era menor. La gent comentava el que suposaven la darrera jugada magistral del departament de màrqueting de la marca d’èxit. Un paio d’origen desconegut es dedicava a apropar-se a un client qualsevol i li oferia el següent tracte: jugar un partida de dames en el temps d’espera, amb la novetat de què, tant si el client guanyava com si perdia, era obsequiat amb una bosseta de te; tan sols en el cas d’empat era el futur comprador qui havia d’entregar-ne una. Era evident que ningú reparava en el fet que la posició de sortida del joc de les dames és de taules matemàticament demostrades, les quals s’assoleixen fàcilment si es coneixen les comptades posicions que hi menen. Tothom es deixava enlluernar per l’enunciat, amb l’esperança de sortir de la tenda amb una bosseta de franc. L’estafador en qüestió sovint es deixava guanyar la primera partida a fi de què el seu contrari agafés confiança en quelcom que semblava transparent, per a empatar les tres que seguien i deixar-lo ben atribolat amb els canvis. El personatge de marres, buscat arreu però fins aleshores fent-se escàpol dels de seguretat, fou batejat amb el nom de Crazy Frog perquè un client nord-americà va exclamar en protestar per l’estafa: this fucking asshole was pulling each customer’s leg like a crazy frog!, és a dir, que el fotut sòmines (traducció lliure i força descafeïnada, per a no ferir la sensibilitat de ningú) passava d’un comprador a un altre amb l’enganyifa com aquelles granotes que salten d’un roc al següent mentre els vas al darrera. Hi havia més dades: només s’atansava als clients que tenien preferència per als tes més fluixos, mai als que s’inclinaven pels més forts, ves a saber si raonant que serien més fàcils d’engalipar. Com que la botiga proporcionava unes bosses transparents on la gent s’enduia el gènere adquirit (bàsicament per al lluïment del mateix i que així el veí estigués puntualment informat de que ell ja formava part del club privé), l’ensarronador tenia informació de primera mà amb un sol cop d’ull.
Calia la màxima discreció per a enxampar un element com aquest, que a ningú li agrada de donar informació després de ser assenyalat com el babau que s’ha deixat aixecar la camisa. Amb la gernació que s’apropava per l’establiment a proveir pel dinar de l’endemà, es va pensar d’aprofitar la cavalcada de Reis per agafar-lo per sorpresa atret per la multitud que omplia les tendes, potencials víctimes que li rendirien uns guanys extraordinaris quan revengués el producte aconseguit a cost zero. El perquè de fer ús de la cavalcada era senzill d’explicar. En aquella ciutat els reis no venien de l’Orient sinó que se n’hi anaven, és a dir, els Reis no duien coses, més aviat se les emportaven. El dia sis de gener cada infant rebia una única joguina que havia de dipositar exactament el mateix dia de l’any següent en qualsevol dels sacs dels tres reis, entre plors i gemecs per haver-se de desfer d’una cosa que tant s’estimava. El que passa és que aquest estat de desesperació, que trencava el cor de les àvies i feia riure als tiets, durava el temps d’arribar la carrossa del darrera, la qual, degudament equipada amb el regal que els pares havien prèviament etiquetat, entregava un nou present al nen o nena (com podeu suposar, les joguines recollides es destinaven a aquells petits el pares dels quals no tenien l’opció de comprar-ne). Així, la quitxalla aprenia a valorar l’única joguina de la qual gaudirien durant l’any, a cuidar-la per a què durés fins a ser substituïda i a esprémer la seva imaginació compartint aventures amb d’altres nens, lluny de l’abundància compulsiva que només afavoreix la creació de petits monstres egoistes.
Els serveis de seguretat de les botigues Tepresso estaven en estat de màxima alerta, camuflats entre els clients. Així que van identificar en Crazy Frog sostenint el petit taulell imanat amb les dames a sobre, van agafar-lo d’una revolada pels colzes i se’l van endur cap a fora, just en el moment en què passava la carrossa on els patges oferien els sacs buits per anar-hi depositant les joguines. El malfactor va anar a petar de cap a un d’aquells contenidors, i la carrossa va desaparèixer carrer avall enmig de la xerinola.
Amb el temps, algú va esmentar que, tot fent cua, havia contactat amb ell un home que li havia ofert de fer una partida d’escacs mentre esperava. No tan sols si es guanyava o es perdia hom rebria una bosseta de te, encara hi havia més: així que aparegués el número de torn a la pantalla, indicant que havia arribat el moment de ser atès a l’acte, si la partida no s’havia acabat el client també seria recompensat, independentment de si es trobava en una posició avantatjosa com no; ara bé, si la partida acabava en taules, calia cedir un d’aquells preuats recipients. En tractar-se d’un jugador expert, les taules queien de la seva banda la majoria de les vegades, i el negoci de la revenda de les bossetes de te a preus que rebentaven el mercat tornava a ser rodó. Quan va ser de nou atrapat, es van adonar que es tractava del mateix carallot del joc de les dames, qui va dir en defensa pròpia que encara estava per veure si les taules es garantien matemàticament abans de començar una partida d’escacs i que, a més, el temps corria en contra seva cada vegada que n’encetava una, o sigui que no estava perjudicant a ningú sota les seves condicions. La policia no va saber què respondre i estava a punt de deixar-lo anar quan el responsable de la botiga, un assidu jugador d’escacs, li digué que tindria llum verda a la seva activitat lúdica, distraient als clients sempre que volgués, després de resoldre el problema que li plantejaria. Així que li digués la solució, si era la correcta, seria lliure i ningú el molestaria més. En Crazy Frog s’hi avingué i observà la posició que li va composar al damunt de l’escaquer: blanques Rh5, Ca3, Cb1, b5, c4, c3, d2, f5, i negres Ra5, Da2, b6, b7, c5, d3. El llest dependent li anuncià que les blanques juguen i fan taules, volent-li fer tastar la mateixa medecina que ell tan astutament administrava a les seves víctimes, segurament l’única manera de fer que un trampós desisteixi de la seva mala praxis. Diuen que no van tornar a veure’l mai més per cap de les botigues de Tepresso, qui sap si encara li està donant voltes al problema, oblidat a les cel•les de comissaria.

llpages
Amb el reconeixement cap a Noam Elkies, autor del problema l’any 1991.
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
guixgoliat



Registrat: 22 Des 2009
Missatges: 27

MissatgePublicat: Dj Gen 28, 2010 1:43 pm    Assumpte: Respondre citant

jejeje quan veus tot un paràgraf així de llarg penses: mare meva quin rollo que hi deu haver aquí! Però certament, quan et poses a llegir algo que t'atrau l'atenció... no pares fins que ho acabes!!
Ha estat molt bona la història! jajaja jo m'he ficat en la pell de l'estafador estafat i he intentrat treure algo profitós per a les Blanques però no hi ha hagut manera! realment les negres se salven perquè el rei de les blanques no pot passar de e1 i la dama blanca encara menys. Llavors queda intentar passar amb l'ajuda de la dama blanca al flanc de dama però tampoc resulta perquè les negres entreguen el peó de b7 (capturat per la dama clar) i les blanques no poden passar perquè ara la dama blanca ha quedat travada i el rei blanc plenament descobert. Jo m'hi tornaria boig si fos l'estafador!!
M'ha agradat molt el relat llpages. Si en tens més, siusplau posa'ls.

Gràcies!
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
llpages



Registrat: 13 Des 2005
Missatges: 302

MissatgePublicat: Dj Gen 28, 2010 6:27 pm    Assumpte: Respondre citant

guixgoliat,

moltes gràcies pel teu comentari. Tan sols m'agradaria que em diguéssis on és la dama blanca en el problema, jo no la veig per enlloc. Aleshores potser podria seguir el teu raonament.
Per cert, jo crec que la solució del problema és la següent: 1.f6, Db3 2.Rg6, Dd1 3.f7, Dg4+ 4.Rf6, Df4+ 5.Rg7 i taules perquè la dama ja pot anar fent escacs que no hi ha manera de menjar-se el peó blanc; si 3.f7, Df3 4.Rg7 i el resultat és el mateix. Si mai el rei blanc se'n va cap a h8, aleshores la dama negra tampoc pot menjar el peó perquè ofega al rei blanc. Genial, no?
Cordialment,

llpages
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
guixgoliat



Registrat: 22 Des 2009
Missatges: 27

MissatgePublicat: Dv Gen 29, 2010 6:25 pm    Assumpte: Respondre citant

jajajajaja llpagès mira que sóc dolent! cLar clar les blanques mai arriben a coronar... Però sobre el teu darrer comentari t'he de corregit ja que si les blanques fessin Rh8 després de Dg6+ les negres poden capturar tranquil·lament el peó i llavors les blanques queden perdudes! Per què dic que poden caputrar el peó les negres? doncs perquè el C de a3 pot moure a l'única i desafortunada casella c2. Les negres capturarien el cavall amb entrada inevitable de la dama després d'un parell d'escacs al rei per no deixar-lo ofegat.
Mirant una amb una mica més de detall sembla que les negres guanyen.... Avia'm si em puc explicar com Déu mana:
1 f6-Db3 (jejejej o Dc2 també)
2 Rg6 - Dd1
3 f7 - Dg4+
4 Rf6 - Df4+
5 Rg7 - Dg5+
6 Rh8 - Df6+
7 Rg8 - Dg6+
Bé aquí entrem en el punt crític de l'anàlisi. Si Rh8 ja es veu que les negres capturen el peó d'f7 i guanyen perquè les blanques han de moure el cavall...
I si en comptes de Rh8 les blanques juguen Rf8.. ATENCIÓ!! El rei de les negres farà un peregrinatge llarg, pesat però inevitable per a les blanques fins a la casella e6. Perquè desgraciadament les blanques només es podran conformar en moure el rei i esperar l'arribada del monarca negre.

Com he dit al principi SEMBLA que les negres guanyin, però en la jugada 5 està la clau!! Quan les negres fan Df4+ les negres han de jugar: Rg6 o Re6!!! I ara sí que és ben difícil que les negres parin el peó de les blanques... jejeje. espero impacient la teva resposta llpages, és un honor poder analitzar amb tu.

Que vagi bé!
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
llpages



Registrat: 13 Des 2005
Missatges: 302

MissatgePublicat: Dl Feb 01, 2010 6:04 am    Assumpte: Respondre citant

guixgoliat,

tens tota la raó quan dius que 8. Rh8?? fa guanyar les negres, m'havia oblidat de Cc2! ( Embarassed ). El que no veig és perquè les blanques han d'esperar que el rei negre arribi a e6: la dama negra es veu forçada a fer escac continu al rei blac si vol evitar la coronació del peó f7, d'aquí que siguin taules; si deixen de fer escac, movent el seu rei, aleshores el peó f7 corona i fins hi tot podrien guanyar les blanques! No ho veus així?
Agraït pel teu interès, l'honor és meu.

llpages
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
guixgoliat



Registrat: 22 Des 2009
Missatges: 27

MissatgePublicat: Dl Feb 01, 2010 11:16 am    Assumpte: Respondre citant

Fixa't llpagès que si poses el rei a g7 la dama blanca aconseguiria que el rei negre acabés a f8. Per cada vegada que el rei acabés a f8 el rei de les blanques avançaria una casella més (mentre que el peó negre no coroni clar).
Llavors, quan el rei baixa a la segona fila és segur que la dama blanca sempre aconseguirà arracnar al rei blanc a la casella f8 (temps per donar-li al monarca blanc a avançar un passet més).
Espero que hagis entès el detall d'anar a g7 o anar a g6 o e6 Wink

Si tens més problemes o històries endavant que aquí tindràs un jugador amb algo de coneixements per analitzar amb tu Laughing

Que vagi bée!
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
fumandxu



Registrat: 22 Jul 2005
Missatges: 196

MissatgePublicat: Dt Feb 02, 2010 8:25 pm    Assumpte: Respondre citant

llpages m'ha agradat molt l'inconformisme valent del teu relat, combrego en gran part però en secret que si ho faig en públic em cau un clatellot automàticament!
guixgoliat, molt interessant el tema d'obligar al rei enemic a passar per davant del seu peó per a guanyar un temps pel rei propi i poder venir a rematar; el tenia tenia rovellat aquest!

Però, i si després de

4 Rf6 Df4+
5 Re6(o Rg6)

el negre fa:

6 ... Ra4 mentre xiuxiueja un fatídic: Tu mous...

Que hem de fer?
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
paroles



Registrat: 16 Abr 2009
Missatges: 113

MissatgePublicat: Dt Feb 02, 2010 9:50 pm    Assumpte: Respondre citant

Sento dir-vos que aquest problema es una coneguda "broma".

De fet el blanc no pot impedir que el rei arribi a e6. La clau es que jugant f6-f7 tot seguit, el negre necessita més de 50 jugades i per tant en la posicio final encara que "guanyada" pel negre es de fet taules per no haver-se mogut cap peo ni menjant cap peça durant 50 jugades.
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
fumandxu



Registrat: 22 Jul 2005
Missatges: 196

MissatgePublicat: Dt Feb 02, 2010 10:00 pm    Assumpte: Respondre citant

Ostres! gràcies paroles, m'estava tornant majara... no sé si avui fan pel·licula però segur que l'haguera mirat sense veure-la...

Nois, espero que no estiguéssiu compinxats per aixecar-me la camisa...

Salutacions!
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
guixgoliat



Registrat: 22 Des 2009
Missatges: 27

MissatgePublicat: Dc Feb 03, 2010 9:09 am    Assumpte: Respondre citant

jajajajaja qui anava a dir que serien taules per la regla de les 50 jugades... ?!
fumandxu com pots veure estava tot controlat, tenia un últim AS a la màniga per refutar la teva resposta jajajaja. Està clar que no comptava amb la resposta d'en paroles.

S'hauria de veure si el Rei es pot permetre el luxe d'anar a g7 directament... comptant amb el recursde les 50 jugades...
Gràcies paroles per la teva resposta.

QUe vagi bée nois!!
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
paroles



Registrat: 16 Abr 2009
Missatges: 113

MissatgePublicat: Dc Feb 03, 2010 11:45 am    Assumpte: Respondre citant

Be, aquest Noam Elkies es una bestia parda. Es un gran matematic, una de les maximes figures mundials, i te un nivell d'escacs molt bo.

Pel que jo se , en 20 anys ningu no ha trobat una refutacio de l'estudi.

De tota manera, basicament es un final de dama contra peo en setena amb el detall de que no serveix portar el rei a h8 perque no hi ha ofegat (per culpa del maleit cavall Smile ) i que el rei negre ha de seguir una ruta especifica per arribar a menjar el peo o crear xarxes de mat.

Les maniobres de dama en aquest tipus de final son molt standards i el rei pot mirar d'entorpir-les de manera molt limitada, perque ha d'impedir que la dama arribi a f8 i al mateix temps que es cruspeixi el peo.

O sigui que no es facil que hagi un forat a l'analisi.

El rei arriba just a destemps o sigui a la jugada 50, per tant es forçat jugar primer el peo i moure despres del rei. Si es mou primer el rei i despres el peo, al blanc li falta un moviment per les taules.
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
fumandxu



Registrat: 22 Jul 2005
Missatges: 196

MissatgePublicat: Dc Feb 03, 2010 8:35 pm    Assumpte: Respondre citant

Jo crec que el problema es mereix una foto de família...




FEN
8/1p6/1p6/kPp2P1K/2P5/N1Pp4/q2P4/1N6 w - - 0 1
Juguen blanques i fan taules.

Doncs m'hi he barallat una estona i aconseguia arribar amb negres abans de 50, la qual cosa volia dir que no estava jugant massa bé amb blanques. He millorat (amb blanques) i llavors trigava més de 50 (54 crec) amb negres, la qual cosa volia dir que no estava jugant massa bé amb negres...

En pro de la meva cordura he buscat la solució a internet:

1. f6 Qb3 2. f7!! (2. Kh6? Qd1 3. f7 Qf3 4. Kg7 Qg4+ 5. Kh8 Qf5 6. Kg7 Qg5+ 7. Kh7 Qf6 8. Kg8 Qg6+ 9. Kf8 Ka4 10. Ke7 Qg7 11. Ke8 Qe5+ 12. Kd7 Qf6 13. Ke8 Qe6+ 14. Kf8 Kb3 15. Kg7 Qe7 16. Kg8 Qg5+ 17. Kh8 Qf6+ 18. Kg8 Qg6+ 19. Kf8 Kb2 20. Ke7 Qg7 21. Ke8 Qe5+ 22. Kd8 Qf6+ 23. Ke8 Qe6+ 24. Kf8 Kc1 25. Kg7 Qe7 26. Kg8 Qg5+ 27. Kh8 Qf6+ 28. Kg8 Qg6+ 29. Kf8 Kd1 30. Ke7 Qg7 31. Ke8 Qe5+ 32. Kd7 Qf6 33. Ke8 Qe6+ 34. Kf8 Ke2 35. Kg7 Qe7 36. Kg8 Qg5+ 37. Kh8 Qf6+ 38. Kg8 Qg6+ 39. Kf8 Kf3 40. Ke7 Qg7 41. Ke8 Qe5+ 42. Kd7 Qf6 43. Ke8 Qe6+ 44. Kf8 Kf4 45. Kg7 Qe7 46. Kg8 Qg5+ 47. Kh7 Qf6 48. Kg8 Qg6+ 49. Kf8 Ke5 50. Ke7 Qg7 51. Ke8 Ke6 52. Kd8 Qxf7) 2... Qd1+ 3. Kh6 Qf3 4. Kg7 Qg4+ 5. Kh8 Qf5 6. Kg7 Qg5+ 7. Kh7 Qf6 8. Kg8 Qg6+ 9. Kf8 (9. Kh8? Qxf7 10. Nc2 dxc2) 9... Ka4 10. Ke7! Qg7 11. Ke8 Qe5+ 12. Kd7 Qf6 13. Ke8 Qe6+ 14. Kf8 Kb3 15. Kg7 Qe7 16. Kg8 Qg5+ 17. Kh8 Qf6+ 18. Kg8 Qg6+ 19. Kf8 Kb2 20. Ke7 Qg7 21. Ke8 Qe5+ 22. Kd8 Qf6+ 23. Ke8 Qe6+ 24. Kf8 Kc1 25. Kg7 Qe7 26. Kg8 Qg5+ 27. Kh8 Qh6+ 28. Kg8 Qg6+ 29. Kf8 Kd1 30. Ke7 Qg7 31. Ke8 Qe5+ 32. Kd7 Qf6 33. Ke8 Qe6+ 34. Kf8 Ke2 35. Kg7 Qe7 36. Kg8 Qg5+ 37. Kh8 Qf6+ 38. Kg8 Qg6+ 39. Kf8 Kf3 40. Ke7 Qg7 41. Ke8 Qe5+ 42. Kd7 Qf6 43. Ke8 Qe6+ 44. Kf8 Kf4 45. Kg7 Qe7 (45... Qd7 46. Kf6) 46. Kg8 Qg5+ 47. Kh7 Qf6 48. Kg8 Qg6+ 49. Kf8 Ke5 50. Ke7 Qg7 (50... Qe6+ 51. Kf8 Kf6 52. Kg8) 51. Ke8 Ke6 52. Kd8! 1/2-1/2

Un plaer barallar contra aquest problema amb vosaltres!

i ... gràcies un altre cop paroles per compartir el teu coneixement!

Fins aviat!
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
paroles



Registrat: 16 Abr 2009
Missatges: 113

MissatgePublicat: Dj Feb 04, 2010 12:04 am    Assumpte: Respondre citant

Be, no seria mes elegant Cc2 com a ultima jugada? Smile

No entenc l'admiracio de Rd8 quan no es unica

I si us plau, 27...Df6!!

27...Dh6 trenca l'harmonia obsessiva de la sol.lucio
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
fumandxu



Registrat: 22 Jul 2005
Missatges: 196

MissatgePublicat: Dj Feb 04, 2010 8:24 pm    Assumpte: Respondre citant

Paroles, 52. Cc2 no és elegant... ÉS PERVERSA!!! Twisted Evil

llpages, Tespresso el meu agraïment pel relat i pel problema

Wink
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
llpages



Registrat: 13 Des 2005
Missatges: 302

MissatgePublicat: Dj Feb 04, 2010 10:16 pm    Assumpte: Respondre citant

No, fumandxu, sóc jo qui us ha d'agrair les vostres interessants intervencions sobre el problema! Quan el vaig veure a la pàgina web de Chess Base News (www.chessbase.com) dedicada a problemes per a resoldre durant el Nadal, vaig quedar molt intrigat, realment era rebuscat, però no tenia ni idea de les dades tan esclaridores que ens ha aportat en paroles. A en guixgoliat haig d'agrair-li les seves anàlisis tan encertades. Per cert, que a la pàgina de Chess Base News sortirà aviat la solució, però no caldrà que la consulteu, que és en els comentaris a aquest relat on trobareu la més completa explicació sobre el mateix.
Moltes gràcies a tots!

llpages
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
Mostrar missatges d'anteriors:   
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de Escaquejant -> Relats Totes les hores són GMT + 1 Hora
Pàgina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en aquest fòrum
No pots respondre a temes en aquest fòrum
No pots editar els teus missatges en aquest fòrum
No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum
No pots votar a les enquestes en aquest fòrum



smartBlue Style © 2002 Smartor
Powered by phpBB 2.0.11 © 2001, 2002 phpBB Group