Escaquejant Escaquejant
Escaquejant
 
FAQ :: Buscar :: Llista de Membres :: Grups d'Usuaris :: Registrar-se
Perfil :: Inicia una sessió per veure els teus missatges privats :: Iniciar Sessió (amb usuari/password d'escaquejant.com)

Atureu el temps!

 
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de Escaquejant -> Relats
Veure tema anterior :: Veure tema següent  
Autor Missatge
llpages



Registrat: 13 Des 2005
Missatges: 302

MissatgePublicat: Dg Nov 17, 2013 8:08 pm    Assumpte: Atureu el temps! Respondre citant

Hi ha gent que diu coses que et fan pensar si tenen prou cervell com per a respirar sols.
- Vull jugar una partida d’escacs a la velocitat de la llum.
Però si qui et formula aquest desig és en Rick Delkagar, l’home més ric del món, arrepapat a la cadira de davant la taula del teu despatx, aleshores ets tu qui ha d’esbrinar el que t’estan dient.
- Perdoni, amb quin objectiu? Per què vol jugar tan de pressa? – respon amb una bajanada l’afirmació estúpida del seu interlocutor. És clar que, pensant-ho bé, tot s’hi val per a treure el rival de polleguera ...
- Ja veig que no m’ha entès. El que vull és jugar als escacs en un espai que es desplaci a la velocitat més elevada permesa per les lleis de la física.
El cap científic del sincrotró de la universitat opta per callar i cedir la paraula que aclareixi el misteri.
- Imagina’t que ets trobes dalt d’una bicicleta que s’allunya de la plaça del poble. El rellotge de l’església marca les dotze del migdia. Dir que són les dotze del migdia és el mateix que dir que la llum que duu la informació "dotze del migdia" surt del rellotge i t’arriba desplaçant-se al llarg de la teva visual. Si de sobte mous el cap, la llum que duu la informació, en lloc d’impactar en els teus ulls, passarà de llarg i seguirà avançant més enllà d’on et trobes. Suposem que arriba a un observador molt llunyà, el qual dirà “ara són les dotze a la Terra”, però per a tu, prop de la plaça del teu poble, ja serà més tard de les dotze. Tu i el teu observador veureu les “dotze del migdia” en moments diferents. Si la bicicleta viatgés tan de pressa com la llum, aleshores sempre veuries que són les dotze del migdia en el rellotge del campanar. Per tant, el temps s’ha aturat a la teva plaça! I jo vull experimentar el mateix, aclarit?
Explicar les beceroles de la teoria de la relativitat a un físic d’altes energies és el mateix que pretendre ensenyar el parenostre al Sant Pare. Com que no ho veu clar, insisteix.
- Perfectament, només voldria saber què hi ha darrera de tot plegat. Una partida immortal, en el sentit més estricte de la paraula?
- Vull aturar el temps, i ho vull fer mentre practico la meva passió preferida. Amb la meva tableta començaré la partida d’escacs una vegada hagi assolit la velocitat de la llum, serà com experimentar l’eternitat! – i es reclina cap enrere mentre la seva cara dibuixa un somriure.
El científic sent un alleujament interior. Així que li ha parlat de la seva passió preferida, ja es veia havent de satisfer un home acostumat a fer realitat tots els seus desitjos, exigint-li de practicar sexe de llarga durada amb la Dolly Parton, i no té gens clar els efectes de la física quàntica sobre un pitam tan quantificat.
- El que em demana suposa refer tot l’accelerador. Els tubs per on passen les partícules elementals són massa estrets per a un cos humà – respon sense reflexionar-hi gaire.
- Cap problema. Si n’ha de fer un de nou, jo hi poso els diners que facin falta, suposo que no cal que li recordi amb qui està parlant, entesos? – acaba amb una nova pregunta retòrica.
Encaixada de mans que deixa al financer satisfet i al físic capficat. Si els multimilionaris són excèntrics per naturalesa, sumeu-hi el tarannà d’un jugador d’escacs amb el cervell deixatat i obtindreu el friki més estrafolari que us pugueu imaginar.

L’experiment ha arribat a la seva fi. Se li ha dit al viatger que, per mesures de precaució, el temps en què estaria desplaçant-se a tres-cents mil quilòmetres per segon s’ha limitat a una hora. El responsable científic d’aquesta anada d’olla està molt neguitós. I no està precisament preocupat per si quan surti de la seva càpsula en Rick ho farà més mort que viu. El que més tem és si estarà de bon humor o, com molt es sospita, farà una cara de tres déus per una decepció total del que s’esperava. I és que ell ha conegut més d’un empresari carregat de cuartos amb unes sortides d’emblanquinador esfereïdores. Des del que va convocar els treballadors a una reunió el dia abans de les primeres eleccions generals per assegurar-se que ningú donaria ni un sol vot a un partit d’esquerres, emulant el millor dels cacics de finals del segle dinou, fins al que va fer desmuntar una porta de l’excusat masculí de l’oficina per enviar-la al grafòleg i descobrir així qui havia escrit la divertida bretolada “li aconsellem que assisteixi als funerals dels seus treballadors, sinó aquests no vindran al seu”, passant per l’amo que amagava un pernil pota negra a la taquilla del seu despatx perquè la dona no li permetia de comprar-ne en considerar-lo d’un preu abusiu (pobre home, si fins i tot li feia reciclar les bosses de la brossa!), o bé aquell que va fer tapiar una finestra del seu despatx perquè li havien arribat rumors que algun assalariat eixerit l’havia espiat mentre magrejava la secretària de torn des d’un magatzem que donava davant per davant (i això que estava convençut que comprava el silenci de les noies regalant-los unes bosses de cocodril caríssimes). Ningú que no conegui aquesta fauna sap com de cabrejat pot posar-se un amo si li enxampen l’ascensor just quan va a agafar-lo a l’hora de dinar, amb la gana feta. Res, que els treballadors són una colla d’aprofitats que fan veure que penquen quan en realitat només paren la mà a final de mes.
Però en Rick Delkagar apareix embotit en el vestit de neoprè negre (sí, com el dels homes granota, l’atrezzo és cabdal en qualsevol pantomima) sense dir res i amb la mirada fixa en la tableta que duu agafada amb les dues mans. Quan algú és a punt de dirigir-li unes paraules per fer-lo reaccionar, el nostre protagonista trenca el silenci.
- Mireu i admireu! Aquest coi de programa m’acaba de sacrificar la dama a canvi de res! Amb el meu rei blanc a la casella a2, la dama blanca a b2, un cavall a a4 i els peons blancs escampats per a3, b5, c4, d5, e4, f3, g2 i h3, les tropes negres es distribueixen al voltant del seu rei negre a c8, la dama negra que acaba de jugar la suïcida Db6, un solitari alfil a g3 i la infanteria negra a a5, c7, c5, d6, e5, f4, g5 i h5. No puc rebutjar l’oferiment i menjo la dama amb el meu cavall, Cxb6, i després de cxb6, les blanques juguen h4 i a gxh4, la dama blanca es mou a d2, les negres juguen el peó a h3, blanques fan gxh3 i a la jugada de peó negre h4 estem en una posició curiosíssima: la dama blanca està presonera i no en pot sortir sota pena de perdre! Ja pot anar-se desplaçant per on vulgui, que la muralla negra és inexpugnable! He arribat a una situació que no pot progressar de cap manera, he assolit l’eternitat escaquística! – i desapareix cap a la limusina que l’espera fora, amb el xofer obrint-li la porta, sense ni aixecar el cap de la tableta.
L’equip de científics que han fet possible el desig del magnat està un poc sorprès i un molt d’alleugerit.
- S’ha acabat la comèdia. Moltes lliçons de física, però sense entendre ni un borrall. És el que té confondre un centre de recerca tecnològica amb un parc d’atraccions en marxa – fa l’ajudant principal.
- Què senzill ha estat d’engalipar-lo! – s’esplaia el cap del sincrotró -. Tancat en aquesta càpsula, l’hem sacsejat una mica, amb un so agut ambiental, per a fer-li creure que anava molt de pressa, quan en realitat no s’ha mogut ni un mil•límetre!. Fixeu-vos en un passatger d’avió. Tant en l’enlairament com en l’aterratge, donada la velocitat variable, el passatger és conscient que està volant, però mentre ho fa a velocitat constant, no sap el que està fent si no troba punts de referència (com ara núvols si és de dia o punts de llum si és de nit). Hem tancat en Rick en un espai sense veure què passava fora, li hem anat dient que cada vegada anava més de pressa, i ell s’ho ha cregut perquè no veia res més que la pantalla de la seva tableta. Si ja ho deia en Jacques Brel en la seva cançó, els burgesos són com els porcs, com més grans es fan, més estúpids es tornen!

Lluís Pagès

La posició escollida per a aquest relat es va produir en la partida d’A.B. Petrosian contra Laszlo Hazai, jugada a la ciutat belga de Schilde l’any 1970. Es tracta d’una defensa índia de rei, variant Sämisch, que transcric a continuació.
1. c4 g6 2. Cc3 Ag7 3. d4 Cf6 4. e4 d6 5. f3 e5 6. d5 Ca6 7. Ae3 Ch5 8. Dd2 Dh4 9. Af2 De7 10. O-O-O O-O 11. Ae3 f5 12. Ad3 f4 13. Af2 Af6 14. Cge2 Ah4 15. Ag1 Ad7 16. Rb1 b6 17. Cc1 Cc5 18. Ac2 a5 19. Axc5 bxc5 20. Aa4 Axa4 21. Cxa4 Tfb8 22. Dc2 Rh8 23. Td3 Tb4 24. Ta3 De8 25. Cd3 g5 26. h3 Cf6 27. Tc1 Rg7 28. b3 Cd7 29. Dd2 Tb7 30. Cdb2 Cb6 31. Ra1 h5 32. Cd1 Cxa4 33. Txa4 Tb4 34. Cc3 Dc8 35. Cb5 Ag3 36. De2 Rf6 37. Tb1 Re7 38. a3 Txa4 39. bxa4 Rd8 40. Cc3 Tb8 41. Tb5 Txb5 42. axb5 Da8 43. Ca4 Da7 44. Ra2 Rc8 45. Db2 Db6!! 46. Cxb6 cxb6 47. h4 gxh4 48. Dd2 h3 49. gxh3 h4 50. Rb3 Rb7 51. Ra4 Ra7 52. Dg2 Rb7 53. Db2 Ra7 54. Dc2 Rb7 55. Dc3 Ra7 i taules.
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
Mostrar missatges d'anteriors:   
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de Escaquejant -> Relats Totes les hores són GMT + 1 Hora
Pàgina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en aquest fòrum
No pots respondre a temes en aquest fòrum
No pots editar els teus missatges en aquest fòrum
No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum
No pots votar a les enquestes en aquest fòrum



smartBlue Style © 2002 Smartor
Powered by phpBB 2.0.11 © 2001, 2002 phpBB Group