Escaquejant Escaquejant
Escaquejant
 
FAQ :: Buscar :: Llista de Membres :: Grups d'Usuaris :: Registrar-se
Perfil :: Inicia una sessió per veure els teus missatges privats :: Iniciar Sessió (amb usuari/password d'escaquejant.com)

Conte trenta-setè

 
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de Escaquejant -> Relats
Veure tema anterior :: Veure tema següent  
Autor Missatge
llpages



Registrat: 13 Des 2005
Missatges: 302

MissatgePublicat: Dc Abr 01, 2009 4:39 am    Assumpte: Conte trenta-setè Respondre citant

Convindreu amb mi que estar al capdavant del Regne del Cel deu ser la feina més avorrida que hom pugui imaginar. Perquè, on no hi ha cap mena d’enrenou, amb la gernació d’homes i dones justos que el composen, immunes a la corrupció, al suborn o a qualsevol tipus de vici, quina gestió de conflictes se’ns hi acut? Per contra, l’ Infern és una bullidera frenètica d’activitats: allà, en Banyetes no para d’adjudicar penes als nouvinguts, que són legió, fer-les aplicar pel seu exèrcit d’àngels caiguts i mantenir les que no caduquen, que no són poques. On al Cel hi ha una pau i una harmonia ben ensopides, a l’ Infern hi ha un tràfic constant de calderes per escalfar, focs que alimentar i ferros per esmolar. D’aquí dedueixo que el Cel representa més aviat l’alfa i l’omega de l’avorriment etern que no pas un estat de nirvana sostingut.
Precisament per aquest gaudi del temps que senyoreja allà dalt, al bon Déu no li costa de trobar estones per a repassar la seva Creació, un xic baldera i de la qual sospita fortament que se li ha anat de les mans. D’aquí que, de tant en tant, baixi a la Terra a barrejar-se entre les seves criatures a fi de conèixer de primera mà quin pa hi gasten en llur dia a dia. Ep, això sí, sense intervenir-hi ni poc ni molt, que per alguna raó ens va fer lliures!
- I doncs, cap on dirigiu avui, Senyor? – preguntà Sant Pere un cop va haver reubicat les escassíssimes ànimes que aquell matí feien cua per entrar a la nova i abúlica vida.
- Me’n vaig a donar el volt pels clubs d’escacs de la pell de brau, on el corrent de pensament surrealista diuen que és dels més desenvolupats del món; m’hi distrauré contemplant partides on segur que hi descobreixo manifestacions d’un joc tan imaginatiu que ni jo mateix aconsegueixo d’endevinar – i desaparegué sense que el seu interlocutor tingués temps d’advertir-lo dels ensurts a què s’exposava.
El primer club on anà a parar el Creador fou un de situat a Sevilla, al cor d’Andalusia. Estava a punt d’entrar-hi quan s’adonà del rètol que penjava en un suro rostit pel Sol:
Recordeu que el dijous comença el curset d’escacs per a nens i nenes d’ambdós sexes.
Per aquells entre vostès que tenen fills i no ho saben, tenim al local una zona condicionada per a infants.
Dijous vinent, a les cinc de la tarda, es reunirà el grup de les mares dels socis més petits. Aquelles senyores que desitgin entrar a formar part de les mares, si us plau dirigiu-vos al senyor president que trobareu en el seu despatx.

Confondre Déu és complicat, però aquelles frases el van deixar descol•locat. Es tractava d’un curset per a hermafrodites? Caram! Quin president més eixerit! Potser que s’ho faci mirar, no, això dels agrupaments de mares? A veure si no saben que tenen fills, ni el sexe dels mateixos, per una promiscuïtat malentesa...
Volia donar-li un toc, però el president no hi era i va preferir visitar una altra associació que trobà prop de la basílica de la Macarena on, abans d’entrar, la vista se li anà cap al següent anunci que penjava a l’entrada:
El grup de veterans més grans de seixanta anys suspenen les demostracions de simultànies durant tot l’estiu, amb l’agraïment per part de tot el club.
Redéu! – exclamà el de la barba blanca, conscient de què aquell renec quedava sense efecte venint de qui venia -. Això és un exemple de caritat cristiana, així és com els paguen l’esforç a un grapat de voluntaris en la tardor de la seva vida?
Astorat, va decidir que provaria sort en els clubs veïns de Castella, on la gent de tarannà aspre com la terra que trepitjaven ben segur que exhibiria d’altre ludo schacorum.
A Madrid, va llegir-hi el següent en un paperet a punt de voleiar que penjava de la porta d’entrada d’un local de rancio abolengo:
Dimarts vinent, a la nit, hi haurà sopar a base de mongetes seques al saló d’actes. A continuació seguirà el concert.
Quelcom se li va remoure a la panxa que li afectà les pituïtàries. Perquè, a quin concert feia referència? Un quartet de vent? Un sac de gemecs? O el que tots pensem?
No va tenir temps de donar-hi més voltes. Al costat hi llegí aquest paràgraf esborronador:
El torneig d’escacs entre barris continua amb el matx del proper dimecres a la tarda. Animeu-vos, farem el possible per a derrotar a Crist Rei!
Espantat per la inflamada retòrica revolucionària del pamflet, decidí fer-se escàpol d’una terra tan agressiva cap a la seva persona, no fos cas que fos reconegut per l’equip pertinent i s’endugués una bona jaquetada d’hòsties.
Enfilà cap al nord-oest, fins a les terres gallegues, on el clima rigorós esculpeix l’esperit amb angles tallants, traduint-se en gent de manifestacions austeres que rebria de bon grat després d’aquell tast d’autèntica rauxa ibèrica.
A Santiago de Compostela, algú havia posat el següent comunicat a la porta d’entrada d’una associació de solera:
Tema de la conferència d’avui: El rei en la mar rissada del joc mig. Conferència de demà: El rei ofegat.
Va trobar adient que un tema seguís l’altre, tot i que el seu cervell li deia que hi havia quelcom que no lligava. La resposta, estava en el fondo del mar, matarile-ri-le-ri-le? Als nens, avesats a veure desaparèixer pescadors a la Costa da Morte, els seria més fàcil de buscar el monarca on jeien els seus avantpassats? No ho sé, ho trobava tendenciós i mal lligat.
Malgrat tot, el que hi havia escrit més avall encara ho trobà més xocant:
El grup de recuperació de la confiança en un mateix es reuneix dijous a la tarda, a les vuit. Si us plau, feu ús de la porta del darrera per entrar. Penseu en tots aquells que estan cansats i desesperats del nostre club.
Bé, val a dir que si s’ha d’aixecar la moral dels jugadors amb aquests ànims, anem arreglats. Senyors, que en la llengua l’ordre dels factors sí altera el producte! La retranca gallega, sens dubte, aquell punt d’humor amb mala llet, s’hi manifestava aquí amb tota la seva màxima expressió.
Com que les ganes de més errades gramaticals li ferien l’ànima, decidí d’orientar el seu pelegrinatge cap a les terres basques on, segons el poeta, diuen que la gent és rica, culta, desvetllada i feliç. Allà va aturar-se al barri vell de Vitòria, on al taulell d’anuncis del local pertinent s’hi podien llegir dos paràgrafs que li cridaren l'atenció:
Si us plau, poseu els vostres donatius al club en el sobre, junt amb els difunts jugadors que desitgeu que recordem.
En la propera missa in memoriam, el senyor president encendrà la seva espelma en la de l’altar. El tresorer encendrà la seva en la del senyor president, i després encendrà un per un a tots els socis de la primera filera.

Ja li havia advertit algú del Cel que al nord eren una mica bèsties, però no tant com quedava palès en aquests dos texts. Pretenien de veritat enquibir un difunt en un sobre d’almoina i convertir als socis més matiners en una torxa humana? Començava a entendre el perquè de la poca assistència als oficis…
Esmaperdut, la temptació a prendre una mesura dràstica fou fortíssima, però hi renuncià: un excés de diluvis podrien fer que bona part de la humanitat l’acusés d’estar darrera del canvi climàtic, i n’estava fart de ser sempre l’ase dels cops. Tu els fas lliures i després encara et vénen amb reclamacions, els pocavergonyes – va concloure.
Després de visitar el sud, l’oest i el nord, tan sols l’est de la pell de brau li podia proporcionar algun alleujament espiritual després de tan desori lingüístic, d’aquí que enfilés cap a Barcelona, on llegí el següent a la porta d’un club famosíssim de Gràcia:
Benvolguts senyors, no oblideu la descarregada de trastos d’enguany! És una bona ocasió per alliberar-se d’aquells llibres obsolets, taulers antics i d’altres coses que considereu inútils y que fan nosa a casa. Porteu a les vostres dones.
Esclafí a riure, que la frase bé que s’ho mereixia. Aquests catalans són l’hòstia consagrada! (aquí va penedir-se d’aquest mal pensament, però ja s’autoimposaria la penitència més tard). I, com que no en va tenir prou, va llegir més avall:
El preu per participar en el curset sobre “La simplificació en posicions agudes: menjar o no menjar” inclou també els àpats.
Genial! Qui deia que els catalans eren garrepes? Aquest sentit de l’ humor li recordava vagament als habitants d’una illa que també reivindicaven a Sant Jordi com a patró, tot i que es trobaven a anys llum gastronòmicament parlant.
Se’n va pujar cap al Cel, entrant-hi sense que fos vist per Sant Pere. Es veia del tot incapaç de confessar-li que tot el que havia llegit no eren parrafades dignes d’un Pepe Rubianes (que sí, que ja l’he perdonat), sinó autèntics anuncis de clubs d’escacs ibèrics, pensats amb una bona fe tan gran com la ignorància de la gramàtica més elemental.

llpages
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
jlmf



Registrat: 19 Ago 2008
Missatges: 69

MissatgePublicat: Dv Abr 03, 2009 8:57 am    Assumpte: Respondre citant

El relat em sembla, com sempre, molt ben escrit i aquesta vegada també molt divertit.

Fora del món dels escacs he vist molts rètols i anuncis semblants als que mostres al teu relat i me n'he fet un panxó de riure. En concret, el primer cas, "d'ambdós sexes", és molt freqüent als anuncis de recerca de personal i encara no havia llegit ningú assenyalant'ho.

El teu admirador incondicional,

jlmf
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
jlmf



Registrat: 19 Ago 2008
Missatges: 69

MissatgePublicat: Dj Abr 16, 2009 1:00 pm    Assumpte: Respondre citant

llpages

Que sóc l'únic admirador teu? Ningú hi te res més a dir?

Del proper relat, tant si m'agrada com no, no hi escriuré res, a veure si algú altre s'anima.

jlmf
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
llpages



Registrat: 13 Des 2005
Missatges: 302

MissatgePublicat: Dj Abr 16, 2009 5:49 pm    Assumpte: Respondre citant

jmlf,

t'agraeixo molt els teus comentaris, m'animen a seguir escrivint; el que passa és que no has de perdre de vista que la gent entra a escaquejant per a jugar, no pas per a llegir. L'administrador va tenir la gentilesa d'obrir aquest apartat del fòrum arrel del meu primer conte, i després d'altres s'han animat a deixar-hi els seus reeixits relats, els benvinguts comentaris als mateixos, etc... però penso que és una activitat colateral a la vertadera ànima de la pàgina web.
Cordialment,

llpages
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
jlmf



Registrat: 19 Ago 2008
Missatges: 69

MissatgePublicat: Dv Abr 17, 2009 10:01 am    Assumpte: Respondre citant

llpages

Certament, sempre he entès que és una activitat, com dius, col·lateral. Jo també estic a escaquejant, bàsicament, per jugar a escacs.

Però em sembla molt bé que aquests relats hi siguin, perquè les persones, afortunadament, no som unidireccionals. I si a més són relats bons, com els teus, millor.

jlmf
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
matenquatre



Registrat: 21 Abr 2005
Missatges: 69

MissatgePublicat: Dg Mai 03, 2009 9:05 am    Assumpte: Respondre citant

Fins ara no l'havia llegit, i m'ha fet molta gràcia la col·lecció de frases ambígües que has fet. I és veritat: és molt habitual trobar-ne arreu, i de vegades l'equívoc té gràcia.

Potser un dels llocs més habituals són els titulars de diaris per internet... ara em ve al cap un que deia "Asesinado por una gorra".
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
Mostrar missatges d'anteriors:   
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de Escaquejant -> Relats Totes les hores són GMT + 1 Hora
Pàgina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en aquest fòrum
No pots respondre a temes en aquest fòrum
No pots editar els teus missatges en aquest fòrum
No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum
No pots votar a les enquestes en aquest fòrum



smartBlue Style © 2002 Smartor
Powered by phpBB 2.0.11 © 2001, 2002 phpBB Group