Escaquejant Escaquejant
Escaquejant
 
FAQ :: Buscar :: Llista de Membres :: Grups d'Usuaris :: Registrar-se
Perfil :: Inicia una sessió per veure els teus missatges privats :: Iniciar Sessió (amb usuari/password d'escaquejant.com)

Premi de bellesa

 
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de Escaquejant -> Relats
Veure tema anterior :: Veure tema següent  
Autor Missatge
llpages



Registrat: 13 Des 2005
Missatges: 302

MissatgePublicat: Dt Jul 20, 2010 4:19 am    Assumpte: Premi de bellesa Respondre citant

Homes i dones, petits i grans arribaven a riuades a l’avinguda més ample de la ciutat, omplint de gom a gom els carrers que hi confluïen. El curiós és que no es veia cap rètol reivindicatiu ni es sentia cap crit de protesta. L’ambient era una barreja estranya de festa i recolliment alhora, amb salutacions efusives en retrobar-se vells amics i encaixades de mans protocolàries en la resta dels casos, com en una gran família. Sorprenentment, sense cap cos de seguretat que vetllés per l’ordre públic, ni helicòpter que vigilés des de l’aire els moviments sinuosos de la gegantina serp humana. La gentada s’acumulava lentament, seguint l’ordre escrupulós d’arribada, davant de l’enorme pantalla que presidia l’esplanada triada per a l’ocasió, una visió de civisme col•lectiu que es repetia en tots aquells ajuntaments que s’havien apuntat a l’esdeveniment. No obstant, a l’envelat no s’hi mostrava cap bandera nacional, ni ensenya autonòmica, ni lema d’agrupament, ni tampoc cap consigna de partit que expliqués al nouvingut el motiu de la concorreguda concentració. Ni el més avesat dels detectius hauria endevinat que s’estava preparant la final d’un campionat del món!
A les set en punt de la tarda, la pantalla s’il•luminà i ensenyà, a la fi, una quadrícula de vuit per vuit amb els colors blanc i negre omplint de manera alternada els requadres. Així que les peces d’escacs es definiren en cada casella de sortida, un silenci impressionant envaí l’atmosfera, com si les cordes vocals de tots els assistents haguessin estat arrabassades per un àngel que hagués sobrevolat rabent la concentració. Dic mentida, que el zum-zum dels mòbils, activats a l’acte amb la coordinació més pròpia d’una orquestra simfònica, va prendre el lloc d’aquells segons d’absència gairebé total de so ambiental.
Tot era a punt per començar la partida que enfrontava als dos països que s’havien classificat per a la gran final. El procediment era, pel cap baix, democràtic: amb un senzill programa que es descarregava d’internet, tothom, des del gran mestre fins al fidel aficionat, podia enviar el moviment que considerava més encertat a un servidor central, el qual recollia totes i cadascuna de les propostes durant un període no superior a tres minuts. Passat aquest temps, la jugada més votada es transmetia a la pantalla, i així que apareixia començava a comptar el mateix període de resposta per a l’oponent. L’ordinador central que arbitrava tot el procés de votació, a banda d’estar situat en un país neutral, no avaluava possibles infiltracions de programaris que fessin la seqüència de jugades massa propera al dictat d’un cervell de silici, perquè les milers de propostes de moviment que arribaven al servidor, procedents de les raconades més distants del país, feien molt difícil una acció coordinada per a fer trampes, a banda que deixar-se dur per aquesta trista estratègia era condemnar-se a unes taules eternes en ser detectada ràpidament pel rival i decidir aquest de denunciar-ho (o d’adoptar el mateix posat...).
Tan bon punt el peó de rei blanc avançà dues caselles en l’escaquer, els dits polze de cadascun dels assistents va enregistrar el moviment i reflexionà la resposta que considerava més encertada. Alguns dels congregats van començar a consultar amb els que els envoltaven sobre una variant o altra d’obertura, i aquesta actitud repetida produïa un xiuxiueig sostingut en tota la plaça, com un murmuri compartit en aquella miríada de cervells. Quan s’acabà el temps, aparegué la resposta consensuada a la pantalla.
I així va anar avançant la partida, fins que s’arribà a la posició següent: per les blanques, Rf2, Dg1, Ae2, Cd3 i un peó a d7; per les negres, Rf7, Df8, Ac6, Ca7. Una posició oberta que semblava condemnada a les taules si no fos pel peó blanc a punt de coronar... i a punt de caure. Els representants del monarca blanc ja havien decidit la defensa:
1.Dg5 que amenaça amb coronar el peó. Si ara 1. … Axd7 2.Cf4! i la següent 3.Ah5 mat no es pot aturar. Les negres opten per fer ús de l’escac a la descoberta.
1...Re6+ 2.Rg1! Només aquesta jugada guanya. Si 2.Re1 Rxd7 3.Cc5+ Rc8 4.De5 Ad7 5.Ca6 Rd8 6.Dc7+ Re7 7.Dc5+ Rf7 i no es veu la manera de forçar la posició; si 2.Re3 Rxd7 3.Cc5+ Rd6 4.Rd2 De7 5.Df5 De5 6.Df8+ De7 i estem en el cas anterior; si 2.Rg3 Rxd7 3.Cc5+ Rd6 4.Ag4 De7 i el canvi de dames duu a l’empat. Malgrat l’anàlisi, seguim un xic més amb les jugades que venen i ho entendrem millor.
2...Rxd7 Si ara 2...Axd7 3.Ag4+ Rf7 4.Ce5+ Re8 5.Axd7 mat. En aquest moment, el peó blanc ha desaparegut i el rei negre ha guanyat llibertat, per això la seqüència que segueix és impactant.
3.Cc5+ Rc8 Si 3...Rc7 4.Ce6+ i guanya la dama; si 3...Re8 4.Ah5+ i també cau la reina; si 3...Rd6 4.Dg3+ Rxc5 5.Da3+ i les negres han d’abandonar; si 4...Re7 5.De5+ Rf7 6.Ac4+ Rg6 7.Ad3+ Rh6 8.De3+ Rh5 9.Dh3+ Rg5 10.Ce6+ i cau la dama; el bosc de variants es fa espès en aquest punt, i la limitació del temps de reflexió escanya un anàlisi detallat.
4.Aa6+ Rb8 5.Dg3+ Ra8 i el rei negre sembla segur; res més lluny de la realitat!
6.Ab7+!! mena al mat o a la pèrdua de la dama amb la forçada
6. ... Axb7 7.Cd7 que amenaça la dama i el mat a b6, estant el rei blanc a g1 sa i estalvi, a recer dels escacs de la dama negra; ara s’entén millor 2.Rg1!
7. ... Dd8 8.Db8+ Dxb8 9.Cb6 mat.
Posició final insòlita i bellíssima, que deixà els cors extasiats durant una fracció de segon en un silenci contagiós, com si tots els assistents s’haguessin convertit en estàtues de sal, els ulls clavats a la pantalla i els polzes paralitzats sobre el teclat del mòbil. Passada aquesta guspira de temps, l’eufòria continguda va esclatar i la marea humana bramà a l’uníson un crit de VICTÒRIA! que contagià les goles de tots els assistents, aquí i a tots els indrets del país, amb efusives abraçades, plors d’alegria, rialles desfermades i saltades col•lectives agafats per les espatlles, les més típiques manifestacions dels que toquen la glòria un cop a la vida. No hi ha res com formar part d’un grup campió.
Amb les expressions de joia encara en calent, quasi ningú s’adonà que la posició final reflectida a la pantalla havia canviat per donar pas a un nou missatge:
Enhorabona a les blanques per la victòria. Llàstima de no haver triat 4.Ce6+ Rd5!, que amb la continuació 5.Ac4+ Rxc4 6.Db3+ Rxc5 7.Da3+ Rb6 8.Dxf8 permet que les negres ofereixin resistència. La plaça emmudí de nou en adonar-se de la felicitació amb verí incorporat. La partida s’havia acabat, l’alegria generalitzada s’apaivagava i s’encetà el comiat de costum entre els congregats, iniciant la retirada. Es mantingué la calma i l’ordre mantingut fins aleshores, desfent-se la trobada amb la mateixa serenor amb què s’havia format, talment com si la pel•lícula es rebobinés en una moviola. Perquè tots i cadascun dels cervells involucrats en l’anàlisi de la partida seguiren donant voltes a la jugada 4.Ce6+ Rd5!, avaluant i reavaluant totes les variants, buscant el punt feble de la combinació final. Sí, s’havia guanyat, però aquell opcional moviment del rei negre a d5 els afectava com el gol que et fa campió malgrat ser marcat en fora de joc. Les publicacions especialitzades van iniciar una vomitera de tinta sobre el tema, amb paràgrafs d’anàlisis i contra-anàlisis que ara donaven la raó a les blanques, ara recolzaven les opcions de taules de les negres.
A la fi, un jurat internacional va concedir el premi de bellesa a aquesta meravella de partida. Era d’una bellesa amb màcula, de rematada impactant i que, per més inri, et deixava un ai al cor per culpa d’una única variant sospitosa. També en això els escacs s’assemblen a la vida, que la vertadera sensació de bellesa no rau en la perfecció o la simetria absolutes, avorrides i allunyades de la realitat, sinó en les petites desigualtats que es detecten en cares, cossos, obres d’art, dissenys, etc..., molt més atractives pel caràcter dinàmic i imprevisible que transmeten. Com el moviment que no va jugar-se mai en la partida pel campionat del món, 4. ..., Rd5!?, un petit dubte en un mar d’encerts, un granet desentonant en una pell de seda, la piga prop del llavi en la cara de la Cindy Crawford, una pedreta a la sabata en l’atleta que bat el rècord dels cent metres. En tots aquests exemples, una única pregunta atiava un ruc-ruc en l’ànima dels ungits per la bellesa quasi perfecte: s’hauria pogut fer millor?

llpages
Estudi d’A.S. Seletsky, Shajmati URSS, 1933, Primer Premi de Bellesa.
Tornar a dalt
Veure perfil de l'usuari Enviar missatge privat
Mostrar missatges d'anteriors:   
Publicar un tema nou   Respondre al tema    Índex del Fòrum de Escaquejant -> Relats Totes les hores són GMT + 1 Hora
Pàgina 1 de 1

 
Canviar a:  
No pots publicar nous temes en aquest fòrum
No pots respondre a temes en aquest fòrum
No pots editar els teus missatges en aquest fòrum
No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum
No pots votar a les enquestes en aquest fòrum



smartBlue Style © 2002 Smartor
Powered by phpBB 2.0.11 © 2001, 2002 phpBB Group